La descripció clàssica llatina (Appetitus inordinatus vindictae) defineix la ira com un "desig irracional de venjança provocat per alguna ofensa real o suposada". El desig de venjança és irracional perquè hom desitja venjar-se de qui no ho mereix o perquè la reacció d'ira és desmesurada.

Sovint, quan algú s'enfada únicament s'adona de que està enfadat. La reacció emocional pot anar des sentir-se una mica irritat fins a sofrir un atac de fúria. Quan la reacció emocional és de màxima intensitat és molt difícil que la persona sigui conscient d'una altra cosa que no sigui la seva ràbia.

El model psicològic que explica la ira reconeix que la reacció emocional és una part molt important de la resposta d'ira, però no és l'única. Per entendre la ira hem de ser capaços de definir bé els altres factors que la componen i entendre de quina manera interaccionen entre si.

La ira pot dividir-se en:

• la reacció emocional,
• els pensaments de la ira,
• les reaccions corporals i
• el comportament agressiu (verbal o físic).

A més, també hem de tenir en compte la influència del nostre entorn.